14 juny 2006

correfocs

Els llums s'apaguen, se sent una forta remor, però als pocs segons para.

El silenci s'apodera de tota la plaça, de fons se sent un so metàl·lic, la seva provinència és desconeguda, la por i l'emoció comença a envaïr els òrgans del públic.

Una llum tènue lluita per fer-se veure entre l'espessa foscor, tan densa que es podria tallar fins i tot amb un ganivet esmolat en una llima d'acer, utilitzada en els seus temps per esmolar les falç dels pagesos que van lluitar en la guerra de successió per defensar la terra amb la seva pròpia vida...

El silenci de sobte es trenca com ho fa un recipient de porcellana al caure al terra.
Els tabals comencen a ressonar per els vidres dels aparadors, arribant fins al més intern dels ossos, expandint-se per tot el cos i fent-lo moure com el vent mou les fulles a la tardor.

Una silueta apareix d'entre les sombres, és alta i esbelta i duu unes estranyes incorporacions al cap, són dues banyes, el símbol del què està a punt de succeïr, anys i anys d'història resumits en un present inmediat...
De sobte aquesta silueta arranca a còrrer aixecant fermament el braç i sacsejant-lo violentament, de sobte unes xispes s'apoderen de la foscor i comença una intensa lluita entre els dos elements, foscor i claror...

dos elements antagònics, però un inexistent sense l'altre i viceversa.

Un espetec fa ressonar la plaça, un estrany camp de força desplaça enrere tot el què troba al seu pas, i portant-lo posteriorment en un espai temporal ocupat per res, el buit.

La foscor ha guanyat a la claror, una altra victòria que fa olor a sofre recremat, una olor característica a massa orgànica en pudrefacció.

Comença una intensa lluita entre les forces del bé i del mal, el temps sembla parar-se però corre més depressa del què ha corregut mai.

Sers estranys, amb estranyes vestimentes i moviments, són les eines utilitzàdes frivòlament per dur a terme aquesta eterna lluita que no deixa de repetir-se correfoc rere CORREFOC!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada