22 juny 2006

Un dia qualsevol

El sol comença a filtrar-se entre les fustes de la persiana, mires de reül el rellotge per saber si falta gaire estona per sortir d'aquest petit habitacle embolcallat per suaus llençols on s'hi desarrollen dels més simples als més extravagants dels somnis, cau d'idees que han tirat endavant, d'altres que s'han quedat en el què un principi éren, idees, somnis, que degut a la falta de temps o impossibilitat s'han hagut d'esvaïr tal com ho fa la primavera quan comença l'estiu, acompanyat de l'espetec dels petards que sonen vora les flamejants fogueres, on la gent sol llençar a dintre els seus mals records, per donar pas a uns altres de més bons.

Veus que encara falta mitja hora i que si ets veloç encara pots avançar 10 minuts el rellotge, aprofitant que has fet el gest de treure el braç per contemplar l'hora del rellotge, definitivament l'avances calculant al mil·lísegon què és el que hauràs de fer a partir del moment en què et llevis; tanques els ulls i et submergeixes durant quaranta minuts més en l'immens món dels somnis, a voltes et despertes en sec tinguent visions de coses horribles que podrien arribar a passar al món:

Un exèrcit d'humans, vestits amb els mateixos draps, alogiant una figura i alçant les mans enlaire cridant una penetrant paraula, que t'entra fins al racó més ocult del teu cervell, ressona entre les parets del teu crani i et fa pronunciar amb la mateixa ràbia un mot que no ets capaç de trobar en un diccionari... opaaaa!

a voltes segueixes somiant, repassant detall a detall imatges que van passant, lligades per un míser punt del seu escenari...

Les orelles comencen a estrenye's, un fort soroll fa que es posi en moviment tota la massa humana, posi els peus al terra i comenci a caminar descordinadament direcció a la dutxa.

Gotes d'aigua calenta baixen per l'esquena i cauen en picat a la banyera, escorrent-se per el forat del desaigua juntament amb milers de petites bombolles de sabó.

Els ulls es comencen a obrir, la sensació de malhumor comença a minvar, donant pas a una millor sensació, més positiva...

Surts al carrer, la llum és suportable, camines tranquilament, sense pressa, direcció a la boca del metro, gires el cap i a l'esquerre un quiosc amb els titulars dels diaris del dia, millor no llegir-los, més de la meitat dels articles estan manipulats políticament, per interessos econòmics, estan plens de farses i mentides, la informació val més tenir-la de primera mà, per fonts segures que no tenir-la modificada. La història està escrita pels victoriossos.

Fa molta calor, i una gota de suor baixa per el teu front, queda en prou feines un minut perquè arribi el cuc de terra metàl·lic que et portarà fins al teu lloc de treball.
Desenes de persones esperen col·locades com els peons d'un escaquer al medi de transport per acabar a la teva mateixa destinació.

Un cop d'aire et fa més feixuga la sortida a l'exterior, és com si una força oculta t'oprimís les teves intencions, tu ets més fort i la superes sense gaires complicacions.

Arribes a la feina i tot està a les fosques, tornes a ser el primer en arribar, podries haver esmorzat un xic més, deses la motxila sobre la taula, encens l'ordinador i repasses mentalment totes les tasques que has de realitzar en el dia d'avui, són unes quantes, però si t'ho compagines bé podràs treure-te'n unes quantes de sobre en poc temps; un somriure t'omple la cara, ja que estàs en una bona feina, que al mateix temps és un dels teus hobbys; saludes a tothom i tornes al teu lloc de treball on t'asseus i comences a teclejar.

Just quan comences a tenir per mà la feina que estàs fent et vénen amb un problema que aparentment és senzill de solucionar, decideixes aparcar la feina que estàves fent, ja que la nova és poca cosa; t'hi poses, però veus que la complicació és un xic superior, t'ho remires, però després d'un parell d'hores veus que ets incapaç de solucionar-ho i que se t'ha desmuntat la planificació que t'havies fet, et molestes, i claves un petit cop de puny a la taula per descarregar tensió, et penses que perquè ets tu, et pots posar un altre cop amb les altres feines, fer un esforç i deixar-les aparcades per sempre més.

Problemes i més problemes que ets incapaç de solucionar, arriba el migdia i en prou feines se't pot saludar.

Surts al carrer i el sol t'encega, poses la mà dintre la motxila i en treus les ulleres de sol, ja que degut a la teva feina i hobby tens la vista un xic sensible als canvis de llum i especialement a la claror.

Arribes a casa i t'has de fer el dinar, només tens ganes d'anar a fer la migdiada, però no et dóna temps.

Tornes a la feina i esperes arreglar el què t'havia quedat a mitges, n'arregles una i et puja la moral, però no és suficient, com a mínim pots tornar a casa amb el cap alt.

Decideixes a anar a donar un tomb per el centre i desconnectar una estona de pantalles i teclats. Un cop a casa ja no recordes res del què has fet durant el dia i decideixes acabar-te de relaxar.

Agafes el portàtil i et poses a la terrassa, prenguent el fresquet aire que hauria faltat durant tot el dia, cau la nit i arriba l'hora de dormir...

Bona nit

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada