21 set. 2006

saber a on són els teus límits

Aquest matí ha estat un dels que més m'ha costat aixecar-me del llit, tinc el cos baldat i en prou feines em puc concentrar ni a la feina ni a la uni...
Fa poc més d'una setmana que he començat i que estic anant, cada dia, després de les 8 hores de treball, a la universitat amb bicicleta... el viatge és una mitja hora a un bon ritme, tinc calculat que són uns 7 Km, per fer-nos una idea és com si cada dia al plegar anés d'olot a castellfollit de la roca amb bicicleta.

Bé sabia que les distàncies aquí a Barcelona són bastant més grans, em pensava que amb bicicleta s'escurçarien, però per més que intentis reduir un quilòmetre, un quilòmetre és un quilòmetre.

El meu ordre de prioritats ara mateix és:
1. la meva salut i la meva integritat física i mental (cal dir que la meva integritat mental està ja bastant malmesa, qui no acaba fent coses estranyes quan es passa moltes hores davant d'un ordinador?)
2. la feina: ara mateix gaudeixo d'una bona feina, la gran majoria de coses que em demanen sóc capaç de fer-les, a més els companys són molt agradables :)
3. Universitat & estudis: Sempre és bo formar-se, però no et pots formar si no hi ha $$ ni salut, durant prop d'un any i mig els meus coneixaments han incrementat bastant sense la necessitat d'anar a una universitat o escola, estic aprenguent autodidàcticament, i la cosa no sembla que em vagi malament del tot, potser no aprenc tan ràpid com ho podria fer anant a classe o a la universitat, però jo em marco el meu ritme, no tinc exàmens i aprenc per divertir-me.

Tots els que em coneixeu sabeu ben bé que m'encanta fer la feina ben feta i si l'objectiu o el medi que tinc davant a més m'agrada puc arribar a fer coses rallant la perfecció; si, sóc bastant perfeccionista.

Ara mateix he arribat a un dels meus límits, on la universitat i la feina han passat per davant de la meva salut i el meu cicle vital s'han desestabilitzat, això ha fet que arribés a un límit i ara tinc entre les meves mans què fer amb la universitat, la deixo o segueixo i espero posar-me malalta per esgotament físic i/o mental?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada